Fornalutx
En essència, Fornalutx, com Biniaraix, Llucalcari, Deià i Banyalbufar tenen una configuració urbanística d'arrel musulmana, igual que el disseny estructural dels bancals en els quals es realitzen les labors agrícoles i el regadiu.
La senzillesa de les cases del poble, la seva estructura arquitectònica molt simple i austera, amb grans murs fets amb fangs i pedres, és un clar exponent de les típiques cases de muntanya mallorquines, reflex d'una forma de vida rural mantinguda inalterable al llarg de la història fins a la dècada dels seixanta, ja al segle XX.
L'agricultura basada en el cultiu de cítrics (tarongers i llimones) i la recol·lecció d'olives per fer oli, han estat, al costat de l'artesania i la ramaderia, els eixos d'una economia de supervivència basada en l'austeritat.
El poble de Fornalutx va ser guardonat en 1983 amb la Placa de Plata pel Foment de Turisme de Mallorca per la Defensa i Manteniment de la Vila, i de la Secretaria General de Turisme va obtenir aquest mateix any l'II Premi Nacional de Pobles Embellits i Mantinguts d'Espanya.
En 1985 li va ser dedicat el Premi Alzina per la labor en favor de la Naturalesa, premi que anualment concedeix el "Grup Balear d´Ornitologia i defensa de la Naturalesa".